diumenge, 14 de març del 2010

Poema de la Maria-Mercè Marçal


NENA

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Maria-Mercè Marçal
Raó del cos

Petit comentari:
D'entrada i des de la meva perspectiva de simple lectora atenta, he de dir que la poesia en general, em va seduint molt lentament i no pas a primer cop d'ull.
Com diu la MMM referint-se a diferents poetesses, "tenen una qualitat i un art capaços d'arrossegar-nos: la musicalitat, el ritme són d'aquells que afalaguen l'orella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada