Algun dia, sense presses, m'agradaria fer neteja en els armaris de casa meva. Als prestatges que queden al meu abast, hi guardo les coses del dia a dia, però als prestatges més alts i en els altells, hi guardo les coses que, en un principi, sap greu de llençar, i que decideixes guardar.Algun dia, sense presses, quan hagi passat molt de temps i ho torni a veure, m'adonaré que tot allò guardat només té records per a mi: el cobrellit de ganxet fet per la meva mare, un jersei fet a punt de mitja de la iaia Joana, uns llençols amb puntes i brodats fets en un temps prehistòric, el meu vestit de núvia... Tot és ple de record, uns més bons que altres, i em dic, has d'agafar una bossa ben grossa per ficar-ho tot.
Algun dia, sense preses, els meus fills seran els encarregats de llençar tot allò que per a ells no tingui cap record.
