POESIA HEL·LÈNICASafo de Lesbos, (Grècia 600 anys aC,)
En el llibre "Sota el signe del drac" de MMM, en la pag. 83, on ens parla de Renée Vivien, fa una petita introducció i ens parla de Safo de Lesbos.
"Lesbos, l'illa mítica que va veure néixer Safo -la primera escriptora coneguda i una de les més grans poetes de tots els temps-, ha donat nom a les dones que estimen les dones. A l'origen d'aquesta denominació, és clar -i pesi a qui pesi-, hi ha els poemes que la mateixa Safo va dedicar a les seves deixebles... Poemes alhora fervents i delicats, inimitables."
No existeixen gaires dades biogràfiques sobre ella, i només es coneixen alguns fragments extrets de citacions tardanes i de papirs, de fet, pràcticament tot el que sabem de la seva vida ho deduïm dels seus poemes. El contingut amorós dels seus poemes va propiciar tota classe d'enraonies i rumors sobre la seva vida. Els seus poemes es recitaven i coneixien a l'Atenes del segle V aC. Més tard, a Roma, els poetes llatins lloen els seus poemes. Ha estat probablement la poetessa més traduïda i més imitada de l'antiguitat clàssica.
La seva fama va ser enorme, ja en el seu temps, i Plató la considerà com una musa més:"Hi ha qui afirma siguin nou les muses. Quin error!
Doncs no veuen que Safo de Lesbos és la desena?"
Doncs no veuen que Safo de Lesbos és la desena?"
De l'illa on va néixer en deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el "safisme".
Safo parla en els seus poemes de la passió amorosa que s'apodera del ser humà i que es manifesta en diverses formes, com la gelosia, el desig o una intangible nostàlgia. Exemple d'això es troba en l'Himne en honor a Afrodita l'únic poema que ens ha arribat complet de tota la seva obra.
Safo parla en els seus poemes de la passió amorosa que s'apodera del ser humà i que es manifesta en diverses formes, com la gelosia, el desig o una intangible nostàlgia. Exemple d'això es troba en l'Himne en honor a Afrodita l'únic poema que ens ha arribat complet de tota la seva obra.
Va crear una escola per a noies, on impartia ensenyament de poesia, ball i música, considerada la primera "escola d'aperfeiçoamento" de la Història. Allí les estudiants eren nomenades "hetairai" (amigues) i no alumnes... I la mestre s'apassiona per les seves amigues, d'entre elles aquella que vindria a fer-se la seva major amant, Atis, "la favorita", que descrivia la seva mestra com vestida d'or i púrpura, coronada de flors.
La seva poesia es caracteritza per la seva perfecció, intimisme i sentiment. Safo va inventar el vers de tres hendecasíl·labs i un adónico final de cinc síl·labes conegut avui dia com oda sàfica. Tocava la lira mentre recitava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada