Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril?
Plovia a poc a poc. Nosaltres amb gran tedi, darrere la finestra, miràvem potser malalts, la vida del carrer
Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors i tancava fora lluny, la sofrença del pobre drac,
i deia molt suaument els nostres petits noms i somreia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada