Breu biografia de Joan Salvat Papasseit
Nascut al Pla de Santa Maria el 1894. va quedar orfe als set anys, ingressant en un asil i a causa d'això el futur escriptor, quasi no va anar a escola, va aprendre a llegir i escriure a batzegades.
Des de molt jove va treballar en diferents oficis.
Adolescent activista polític i cultural, dins un ambient social tens a Barcelona , especialment els fets de la Setmana Tràgica el 1909 van motivar la politització de Joan Salvat.
L'any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, va compartir tertúlies amb molts personatges apassionats dels llibres i la política.
També el 1911, ell i tres amics més, va crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura, associació informal que tenia com objectiu la publicació de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de mà en protesta de les curses de braus a la plaça de les Arenes.
El 1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entra amb Eroles a la redacció de la revista llibertària "Los Miserables". Aquesta i altres col-laboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos començà a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn par a acordió. Llavors la seva salut ja començava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar.
Des del 1919 fou un escriptor totalment en català. Morí de tuberculosi als trenta anys. Optimista fins al darrer moment, Salvat no transmet als poemes el seu delicat estat de salut.
Molts dels seus poemes han estat musicats, començant per les primeres composicions d'Eduard Toldrà i arribant a la popularitat amb els autors de la Nova Cançó als anys 60 i 70.
VISCA L'AMOR
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia -tota era blanca com un glop de llet-
Visca l'amor que ella també es delia
Visca l'amor
la volia i l'he pres
Des de molt jove va treballar en diferents oficis.
Adolescent activista polític i cultural, dins un ambient social tens a Barcelona , especialment els fets de la Setmana Tràgica el 1909 van motivar la politització de Joan Salvat.
L'any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, va compartir tertúlies amb molts personatges apassionats dels llibres i la política.
També el 1911, ell i tres amics més, va crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura, associació informal que tenia com objectiu la publicació de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de mà en protesta de les curses de braus a la plaça de les Arenes.
El 1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entra amb Eroles a la redacció de la revista llibertària "Los Miserables". Aquesta i altres col-laboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos començà a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn par a acordió. Llavors la seva salut ja començava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar.
Des del 1919 fou un escriptor totalment en català. Morí de tuberculosi als trenta anys. Optimista fins al darrer moment, Salvat no transmet als poemes el seu delicat estat de salut.
Molts dels seus poemes han estat musicats, començant per les primeres composicions d'Eduard Toldrà i arribant a la popularitat amb els autors de la Nova Cançó als anys 60 i 70.
VISCA L'AMOR
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia -tota era blanca com un glop de llet-
Visca l'amor que ella també es delia
Visca l'amor
la volia i l'he pres
